Límits i potencialitats de l’ESS a Catalunya. Iugoslàvia com a espill.

En aquest treball s'analitzen alguns dels límits materials i teòrics que enfronta l'Economia Social i Solidària a Catalunya en la seva reproducció disputada amb el capital com a relació social hegemònica. S'hi avalua críticament el mercat social, l'estratègia d'intercooperació i el menysteniment de les lleis que imposa tot mercat, de l'organicitat del capital i del caràcter de l'estat.

S'hi descriu el triangle socialista de Michael Lebowitz com a estructura d'un sistema socialista capaç de reproduir-se orgànicament, que serveix alhora com a marc teòric per a l'estudi comparatiu de les institucions, el mercat i l'autogestió de l'ESS amb les mateixes instàncies de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. S'hi conclou la fortalesa de l'ESS en la segona premissa del triangle (l'autogestió en el lloc de treball i la comunitat) però la debilitat en la resta: (a) la renúncia a disputar institucionalment el caràcter orgànic del capital com a relació social dominant, aparellada a la voluntat estratègica de creixement en els marges de l'estat i el mercat, implica l'abandonament de la primera premissa del triangle -l'establiment generalitzat de la propietat social dels mitjans de producció- i (b) el menysteniment de la severitat de les lleis mercantils, que impossibilita una producció orientada a les necessitats socials i no al benefici de les unitats productives o als interessos de grup, fa inaccessible la tercera premissa de construir un veritable societat solidària.