Desfer-nos del sionisme

Columna apareguda a La Directa

La setmana passada es va publicar una nova entrega del sionismecrític i progressista, aquesta vegada escopida a quatre mans pels nord-americans Steven Levitsky i Glen Weyl, de la universitat de Harvard i Chicago respectivament. L'article ha estat aplaudit per bona part de la progressia acomplexada europea i ianqui i pot semblar un pas endavant en el reconeixement de les atrocitats expansionistes del règim israelià. He d'admetre que em va sorprendre, en primera instància, la seva aposta pel boicot i les desinversions. Contràriament, és l'única aposta racional d'aquells estrategs que pretenen salvar el sionisme d'ell mateix disfressant-lo amb vestidures democràtiques i, com a tal, cal desemmascarar-la.

L'estratègia és clara i no és nova. El premiat documental The Gatekeepers, on sis exgenerals del servei d'intel·ligència d'Israel, el Shin Bet, revelen totes les atrocitats del contraterrorisme israelià que ells mateixos han dirigit, va ser la culminació recent d'aquesta aposta relegitimadora. Es tracta d'obviar, ras i curt, més del que es critica.

Què critiquen? La política expansionista d'Israel a la Franja de Gaza i Cisjordània. Afirmen que “és la mateixa ocupació que amenaça la veritable seguretat d'Israel a llarg termini”, però els preocupa bàsicament que “la subjugació permanent dels palestins per Israel” als territoris ocupats “pugui, inevitablement, aïllar-lo de les democràcies occidentals”. Aposten pel boicot, però reconeixen que “alguns defensors de boicot són impulsats per l'oposició (i l'odi) a Israel” i que la seva motivació és “l'amor per Israel i el desig de salvar-la”, per acabar reblant que els sionistes han d'actuar per pressionar Israel i conservar “la visió de Theodor Herzl”, fundador del sionisme i contrari al fanatisme ètnic segons els autors.

Què obvien? Obvien que el colonialisme no és una derivació reaccionària del projecte sionista, sinó la seva quinta essència. Obvien que el mateix Herzl, el 1895, escrivia que els sionistes havien d'intentar “espantar la població autòctona (de Palestina) per fer-la fora de les fronteres”. Que altres fundadors i líders del Congrés Sionista Mundial com Leo Mozkin o Haim Wetzman afirmaren que “en la colonització de palestina calia reubicar els àrabs” o que els àrabs eren “obstacles que han de ser apartats del nostre difícil camí”.

El subjecte responsable de l'ocupació palestina és el projecte d'Israel i les causes cal cercar-les en les seves polítiques

Obvien la nakba, els 750.000 palestins expulsats de les seves cases (més del 70% de la població) a la Palestina del 48, i la negació sistemàtica del seu dret legítim al retorn. 530 pobles van ser despoblats i totalment arrasats. Obvien que l’objectiu racista que perseguien era crear el futur Estat jueu amb tot aquell territori adquirit de manera il·legal. Obvien el Pla Dalet, on el moviment sionista que havia de fundar Israel va deixar escrita la ruta per garantir les fronteres del seu Estat monoètnic i racista a través de la neteja ètnica, l'expulsió i la destrucció de pobles i ciutats palestines. I obvien que el seu venerat progressista Yitzhak Rabin, després primer ministre i entronitzat com un dels artífexs del mal anomenat procés de pau, havia estat –com la pràctica totalitat dels primers ministres israelians de la història– un general que va ordenar la matança de Lydda-Ramleh. Obvien que l'afirmació que Israel es va enfrontar a una amenaça existencial el 1967 era una mentida propagandística i que el pla de partició de Palestina de l'ONU es va fer sota la pressió de la culpabilitat europea pel repugnant holocaust jueu, però que va generar les condicions per una nova neteja ètnica. I que milions de jueus es van mostrar contraris a aquesta solució abans i s'hi mostren contraris avui. Ho obvien tot.

I sobre la colonització de Cisjordània? Obvien que no es deu només a la unió de tot de subjectivitats malèvoles –els colons– profundament ideologitzades, com ens vol fer creure la progressiacrítica sionista. El subjecte responsable de l'ocupació palestina és el projecte d'Israel i les causes cal cercar-les en les seves polítiques. Els colons que ocupen il·legalment assentaments a Cisjordània ho fan perquè l'Estat d'Israel els facilita l'ocupació creditíciament i fiscalment, però l'Estat també utilitza aquest procés per tapar el malestar social de les capes socials israelianes menys benestants i, alhora, perpetuar el model econòmic de militarisme keynesià que s'esfondraria si s'acabés l'ocupació. Així, un dels principals ideòlegs i dirigents contemporanis del sionisme, Ariel Sharon, ja va entendre que, per poder assolir l'objectiu de la puresa ètnica jueva absoluta en territori palestí, no n'hi havia prou amb destinar persones altament ideologitzades (i violentes) a les colònies, sinó que calia incentivar una migració de les classes mitjanes i baixes israelianes.

Els intel·lectuals valents –i jueus– no són Levitsky i Weyl. Són Ilan Pappé, ferm defensor de la creació d'un únic Estat secular a la regió històrica de Palestina on convisquin àrabs i jueus com feien abans de la implantació del règim de l'apartheid israelià a sang i foc. O Norman Finkelstein. O el poeta Yitzhak Laor. I tants altres. I la proposta política valenta per una pau duradora i justa a la regió no depèn de moderar una suposada radicalitat conjuntural israeliana, sinó de denunciar el projecte sionista de territorialitzar el poble jueu a Palestina, garantir el dret al retorn dels palestins i defensar un projecte multiètnic i laic per la regió.

Perquè, si la intel·lectualitat progre es preocupa tant per un eventual auge de l'antisemitisme, el que cal és fer allò que proposava l'israelià Yitzhak Laor: desfer-nos del sionisme.